L’objecte de la construcció del pont de Madrid sobre el riu Gran Valira, fou la culminació del Vial Contigu a aquest riu, en el tram que va des de Sta. Coloma a La Margineda, i que permet evitar el pas dels vehicles pel nucli de Sta. Coloma, agilitzant la circulació notòriament.
La 1ª Fase dels treballs d’aquest vial, fou realitzada al marge dret del riu, aigües avall de la zona del pont, els anys 90.
La 2ª Fase de treballs, entre el pont de Sta. Coloma i l’indret de construcció del nou pont, discorre pel marge esquerre del riu, i es va executar els anys 2004 i 2005.
La 3ª Fase d’execució d’aquest vial, i l’enllaç els trams de vial del marge esquerre i del marge dret del riu, fou l’execució del pont de Madrid.
La llargada total de l’eix del tram que constitueix la 3ª Fase, es d’uns 150,- ml.
Es tracta d’un tauler mixt constituït per una estructura metàl·lica i una llosa superior de formigó armat.
La superfície del nou tauler es de l’ordre dels 1.500,- m2.
VIAL CONTIGU AL RIU GRAN VALIRA. TRAM: STA. COLOMA – LA MARGINEDA. 3ª FASE (PONT DE MADRID)
Els autors del projecte i responsables de la direcció d’obra, foren els despatxos d’enginyeria de CARLOS FERNANDEZ CASADO S.L, de Madrid, en UTE amb el despatx SUPORT, Enginyers Consultors, S.A, d’Andorra la Vella.
L’objecte de la construcció del pont de Madrid sobre el riu Gran Valira, fou la culminació del Vial Contigu a aquest riu, en el tram que va des de Sta. Coloma a La Margineda, i que permet evitar el pas dels vehicles pel nucli de Sta. Coloma, agilitzant la circulació notòriament.
La 1ª Fase dels treballs d’aquest vial, fou realitzada al marge dret del riu, aigües avall de la zona del pont, els anys 90.
La 2ª Fase de treballs, entre el pont de Sta. Coloma i l’indret de construcció del nou pont, discorre pel marge esquerre del riu, i es va executar els anys 2004 i 2005.
La 3ª Fase d’execució d’aquest vial, i l’enllaç els trams de vial del marge esquerre i del marge dret del riu, fou l’execució del pont de Madrid.
La llargada total de l’eix del tram que constitueix la 3ª Fase, es d’uns 150,- ml.
Es tracta d’un tauler mixt constituït per una estructura metàl·lica i una llosa superior de formigó armat.
La superfície del nou tauler es de l’ordre dels 1.500,- m2.
Cal tenir en compte que en tractar-se d'un pont obliquo, la llum resultant és força mes gran que la d'un pont ortogonal al riu, i d'utilitzar una solució de pont biga hauria requerit un cantell mes gran que els dels ponts actuals que es troben al llarg del riu, llevat que s'utilitzés una solució pèrgola, que hauria afectat un tram molt llarg del riu, amb perjudici del paisatge i de la vida aquàtica en aquesta zona. Per això es va plantejar la solució d'estructura superior que, com hem dit, és la que permet un cantell més reduït del tauler.
Els ponts amb estructura superior clàssics són els penjats, els atirantats i els arcs superiors. En aquest cas, s'ha utilitzat una solució que podem considerar híbrida entre un pont atirantat i un pont d'arc superior.
El plantejament de l'estructura consisteix en fer un tauler atirantat a les vores des d'un punt central. Però des d'aquest punt l'atirantament és asimètric, perquè el tauler no es simètric. Això ha obligat a buscar una geometria del focus d'atirantament que accepti tot tipus d'asimetries en la posició dels ancoratges, i això s'ha aconseguit amb la figura geomètrica més uniforme de totes: l'esfera. D'aquesta manera, tots els tirants parteixen d’una esfera situada en el punt central.
Com sigui que per disponibilitats de terreny no es possible situar punts pel recolzament de l’esfera al marge dret del riu, s’han definit uns ancoratges al massís rocós del marge esquerre del riu, que permetin equilibrar la component de l’esfera del marge dret.
Amb aquest esquema resistent tenim un atirantament del tauler amb una estructura de suport, estable per a qualsevol asimetria de càrregues. Es per això que l'estructura adoptada és un híbrid entre una estructura atirantada i un arc superior.
El tauler s'ha resolt mitjançant una estructura mixta formada per unes bigues principals de 60,- cm de cantell del tipus doble T, que es recolzen als estreps i a la biga d’extrem als indrets on s'ancoren els tirants, i unes bigues de triangulació, també de 60,- cm de cantell també del tipus doble T, entre les bigues principals sobre les quals es fixa una llosa de formigó, que forma el tauler.
Amb aquesta estructura s'ha aconseguit que el cantell efectiu entre la plataforma de la calçada i el punt més baix de l'estructura sigui de 0,80 metres.
Tauler
La sustentació del tauler s’assegura per una estructura principal superior, constituïda per puntals metàl·lics circulars fixats a uns massissos de peu, situats al marge esquerre del riu, articulats al centre del pont mitjançant una esfera metàl·lica, que s’equilibra mitjançant uns ancoratges al massís rocós del marge esquerre, al no poder situar puntals al marge dret del riu per a equilibrar el sistema. D’aquesta esfera central superior, es pengen els tirants que sustenten el tauler, que es recolza també als estreps de cada costat del riu.
L’estructura metàl·lica del tauler està constituïda per 43 bigues principals de llargada variable entre 6,24 i 23,47 m. Aquestes bigues principals estan constituïdes per seccions de tipologia doble T, de 0,60 m de cantell i 0,60 m d’amplada. Les bigues principals s’enllacen entre elles per formar una retícula triangulada, mitjançant les bigues de triangulació constituïdes per seccions de tipologia doble T, també de 0,60 m de cantell i de 0,20 m d’amplada.
Sobre l’estructura metàl·lica es va executar una llosa de formigó de 0,20 m de cantell recolzada sobre una xapa nervada d’encofrat perdut que cobreix els espais entre les bigues. La llosa de formigó es va connectar a l’estructura metàl·lica mitjançat els perns de connexió.
El tauler en qüestió, es va recolzar també als estreps de formigó armat de cada costat del riu.
L’execució de l’obra, va suposar també la ordenació final de la zona, el pas pel tauler del pont a les canalitzacions dels serveis, que discorren i han de discorre pel vial en qüestió.
D’acord amb les necessitats plantejades pels responsables de les xarxes de serveis, pel tauler del pont discorren:
Estructura de suport
L'estructura que suporta els tirants està formada per una esfera de 4,00 metres de diàmetre i 40 mil·límetres de gruix. En aquesta esfera estan fixats els tirants.
L’esfera es recolza en dos tubs inclinats de 1.016 mil·límetres de diàmetre i 40,- mil·límetres de gruix. En la seva part inferior els tubs es recolzen en unes bases de formigó que es fonamenten mitjançant 10 micropilos inclinats.
Tirants
Els tirants s’uneixen a l'esfera mitjançant unes peces fixes interiors que deixen un element fora de l'esfera a través d’un forat deixat a l’efecte. En aquests elements es cargolen uns casquets que allotgen les femelles d'ancoratge de les barres que formen els tirants. Aquestes femelles es recolzen sobre unes volanderes de grafit que permeten el gir lliure de la femella sobre el casquet. En el seu extrem inferior les barres travessen els tubs longitudinals i s'ancoren sobre unes xapes mitjançant una femella. Els tirants estan formats per barres d'acer 85/105, amb diàmetres de 50 mm i de 75 mm. Aquestes barres estan protegides mitjançant beines d'acer inoxidable que s'injecten interiorment.
Estreps
L’estrep del marge dret es va construïr sobre la base del mur actual, la part superior de la qual es va demolir prèviament.
L’estrep del marge esquerre, es de nova planta i te la mateixa tipologia dels murs existents.
Donades les condicions de suport de l'estructura, es va considerar necessari fonamentar el conjunt mur-estrep mitjançant micropilots, per assegurar que la càrrega addicional del pont no produeix assentaments en la fonamentació del mur actual.
Construcció
El muntatge de les diferents parts del pont es va fer en l'ordre següent:
La llosa de formigó feta in situ, per la dificultat que planteja prefabricar les peces, que tenen formes molt variables. Per això es va col·locar primer una xapa nervada sobre l'estructura metàl·lica, després es van soldar els connectadors, es va col·locar la ferralla i es va formigonar la llosa. Amb aquesta operació va quedar enllestit el pont.
El cost dels treballs, d’execució material, fou d’uns 3.500.000,- €, que am bles despeses de contracta va arribar als 4.100.000,- €
Empresa andorrana que té per activitat professional principal l'enginyeria civil i l'edificació. També desenvolupa tasques de promotors privats.
Recentment també fa estudis d'allaus i projectes de proteccions.